Santa Maria de Borredà

Santa Maria de Borredà fou des dels seus orígens església parroquial, dins de l’històric comtat de Berga; pertanyent al bisbat d’Urgell, fou possessió del monestir de Santa Maria de Ripoll.

El lloc i església de Borredà són esmentats per primera vegada l’any 886 en un plet entre el comte Guifré el Pelós i el bisbe Esclua; la resolució del plet fou favorable al comte i en ell es declarà que l’església i el lloc de Borredà peranyien a Guifré com hereu de Serrazino, llibert d’Ailone, tia del cornte, car els testirnonis varen declarar que trenta anys enrere l’esmentat Serrazino havia comprat aquesta església i havia troballat els erms de Borredà.

Cal pensar que fou el monestir de Ripoll l’encarregat de repoblar i organitzar el lloc de Borredà i fes seves sufragànies de Rotgers i de la Pera.

Teaming és una eina online per recaptar fons per causes socials a través de micro donacions d’1€ al mes. La filosofia de Teaming es basa en la idea de què sols, amb 1€, no podem fer massa però si ens unim, podem aconseguir fer realitat grans projectes.

Cal pensar també, que foren monjos de Ripoll els que van introduir a Borredà el culte a la mare de Déu, patrona del seu monestir. El comte Guifré devia cedir el lloc al monestir de Ripoll al final del segie (el seu fill, eI bisbe Radulf, arrodoní aquests dominis el segle X), però va retenir-ne per a ell i els seus successors la justícia del lloc, car l’any 1431 Alfons el Magnànim cedí la jurisdicció del lloc de Borredà als senyors de la Portella.

L’any 901 Santa Maria de Borredà és esmentada com un dels límits de l’església de Sant Jaume de Frontanyà, en l’acta de consagració d’aquesta (…et sic pervenit pro termino de Sta. Maria qui dicunt in Barresitano…) l’any 912 el comte Miró, el vescomte Remesan i altres homes presidiren un judici on Longobard, mandatari de l’abat de Ripoll, exigia a uns homes de Borredà pagar a l’església de Santa Maria els delmes í primícies que eI bisbe Radulf havia donat al monestir de Ripoll í que els particulars esmentats havien deixat de satisfer.

La propietat de Ripoll sobre Borredà quedà confirmada en la documentació d’aquest monestir del segle X; el precepte del Lluis del 938 confirma a Ripoll el lloc de Borredà, amb la seva parròquia i els seus súbdits; Lotari confirmava també aquest domini l’any 982 (In pago Berguitano locum Brositano alodem sicut in illorum judicio ressonat, et parrochia sanctae Mariae cum ecclesiis sibi subditis…). A precs del bisbe Oliba, el papa Sergi IV confirmava, en una butlla l’any 1011, els béns de Ripoll, entre els quals esmentat novament Borredà.

Les notícies de l’església de Santa Marta de Borredà sovintegen al llarg del segle XI en la documentació del monestir de sant Pare de la Portella, car aquest monestir tenia possessions drets al terme del castell de Roset i santa Maria de Borredà, n’és un dels seus límits territorlaIs.

Santa Maria de Borredà

L’església de Borredà fou sempre parroquial i en la visita al deganat de Berga pel visitador d’Urgell„ l’any 1312, es confirma aquesta autonomia. Com les esglésies del Berguedà que eren domini de Ripoll fou objecte, el segle XVI, d’un plet entre el recent creat bisbat de Solsona i el monestir de Ripoll. Fruit del concordat de l’any 1835 l’església de santa Maria de Borredà com parroquial, juntament amb les seves sufragagànies passà deflnitivament al bisbat de VIc, i conserva avui totes les seves funcions.

El temple primitiu de Santa Maria desaparegué quan al segle Xl fou aixecada una nova església romànica. Aquest segon temple és el que ens ha deixat algun vestigi que encara avui es pot veure. Ens referim al mur de ponent que deixa veure un tros d’aparell ben ordenat, a base de blocs de pedra petits, a manera de llambordes, disposats en filades uniformes i a trencajunt de mitja peça.

L’església de Borredà fou sempre parroquial i en la visita al deganat de Berga pel visitador d’Urgell„ l’any 1312, es confirma aquesta autonomia. Com les esglésies del Berguedà que eren domini de Ripoll fou objecte, el segle XVI, d’un plet entre el recent creat bisbat de Solsona i el monestir de Ripoll. Fruit del concordat de l’any 1835 l’església de santa Maria de Borredà com parroquial, juntament amb les seves sufragagànies passà deflnitivament al bisbat de VIc, i conserva avui totes les seves funcions.

El temple primitiu de Santa Maria desaparegué quan al segle Xl fou aixecada una nova església romànica. Aquest segon temple és el que ens ha deixat algun vestigi que encara avui es pot veure. Ens referim al mur de ponent que deixa veure un tros d’aparell ben ordenat, a base de blocs de pedra petits, a manera de llambordes, disposats en filades uniformes i a trencajunt de mitja peça.

Catalunya Romànica — volum XII Berguedà — pàgines 131,132.

Contacte

Escriu-nos qualsevol suggerència per a millorar la informació. Per contactar amb l’Arxiprestat del Ripollès, podeu contactar amb Mn. Melitó Tubau al 972 70 02 43 i parroquiesripoll@yahoo.es